Guàrdia Civil catalana

Com a delegat del govern a Catalunya les possibilitats de rellevància política i mediàtica de Carlos Prieto tenen l’epicentre en les celebracions de la Guàrdia Civil i la Policía Nacional. Per això en té tan poca, de rellevància. Ara ha tornat a ser a Sant Andreu de la Barca, a la caserna, on han celebrat ni més ni menys que el 181è aniversari de la fundació. Prieto deu entendre els sermons que dirigeix als pits enllaunats com l’aportació al procés de desnacionalització de Catalunya, i li ha agafat una autèntica mania amb catalanitzar les forces de seguretat espanyoles, que tan sovint s’han comportat com forces d’ocupació. Ho vàrem constatar a l’octubre, el dia de la patrona. Ja ho vàrem recollir. “La Guàrdia Civil és una policia catalana com la que més. Oblidin el que poden haver sentit, no es pensin que no seran benvinguts, aquí la ciutadania els estima.” Hi va tornar en la celebració del bicentenari de la Policía Nacional, a Montjuïc, davant de les columnes de Puig i Cadafalch. “Vosaltres també sou una policia catalana.” I dimarts, altre cop. És com una obsessió. “La Guàrdia Civil també és una policia catalana.” Com que amb el temps tot se sap, que deia l’àvia Neus, serà divertit llegir què més hi diu en el guió que utilitza, com s’autojustifica el relat que pretén vendre i que es deuen comptar amb els dit de la mà els tricornis que li compren dels tres mil que encara hi ha destinats a Catalunya. Catalana la Guàrdia Civil? I un be negre!